Auteur: thamilla
Date: 2001-08-24 22:46:12
bonjour si un hispanophone pourrait nous traduire , on saura ce qu'il en ...
Ps Mohand Tilmatine est linguiste (domaine berbere , espagne, partisan de l'autonomie)
ANÀLISI
La Cabília: cap a l'autonomia?
Mohand Tilmatine
Professor titular de berber a la Universitat de Cadis
Intel·lectuals berbers han firmat un manifest a favor del reconeixement de la llengua pròpia i
d'una autonomia
El món berber ha tornat en aquests últims temps a l'escenari de l'actualitat. La mort del jove Massinissa Guermmah a la caserna de la gendarmeria local així com la brutal detenció de tres alumnes per haver, presumptament, cridat "no som àrabs" -comentari considerat racista- en un context de commemoració d'una reivindicació de la pròpia identitat que es repeteix des de fa més de 21 anys- van ser la gota que va fer vessar el got de la còlera i que, després, en un efecte de reacció en cadena, va provocar una onada de sublevacions a tota la Cabília.
Malgrat estar limitats geogràficament a la Cabília i a la seva perifèria, molts periodistes i intel·lectuals veuen en aquests esdeveniments més aviat l'expressió d'un malestar social i polític general a Algèria que no pas una reivindicació específica. Alguns fins i tot parlen d'una "Intifada algeriana" que expressaria una unitat sociològica profunda de tots els joves algerians contra el règim.
Certament, no es pot posar en dubte que la "misèria social" forma part del còctel explosiu, però si les males condicions socioeconòmiques valen per a les altres regions d'Algèria, ¿aleshores com s'explica que les protestes tinguin lloc només a la Cabília o en zones també berberòfones com Khenchela i Oum el-Bouaghi? A això s'hi afegeix el fet que les manifestacions en aquestes ciutats hagin estat organitzades pel Moviment Cultural Amazigh (berber).
Ara bé, a banda que el context històric de la revolta fos la commemoració de la Primavera berber, del 20 d'abril del 1980, on hi va haver ferits? Només a la Cabília. Morts? Només a la Cabília. Atacs a la gendarmeria? Només a la Cabília. Per què? Si la revolta fos "de tots els algerians", quin sentit tindria voler impedir la manifestació de la Coordinadora d'Aldees de la Cabília del 5 de juliol passat bloquejant l'entrada a l'Alger i controlant sistemàticament els cotxes procedents d'aquesta regió? On és la societat civil algeriana i, sobretot, com explicar el sobtat protagonisme dels Comitès de Pobles i Aldees a la Cabília i només aquí?
Temor a tota reivindicació identitària
En realitat, també en alguns cercles d'una certa "esquerra" es rebutja una "especifitat cabilenca" perquè podria qüestionar el mite d'un "Estat nacional únic, unit i indivisible" amb una llengua (l'àrab), una religió (l'Islam), una cultura (l'àrabo-islàmica). Sobretot, es tem qualsevol reinvindicació identitària, perquè suposaria un cert risc de nacionalisme. La ideologia de l'Estat nacional està tan interioritzada -tant en l'oposició islamista com en l'anomenada "democràtica"- que no es pot concebre cap altra manera d'organització política fora d'aquestes "constants nacionals" que estructuren el discurs polític a Algèria des de la independència.
Tot tipus d'expressió berber es titlla, doncs, de temptativa "colonialista de divisió de la unitat del país".
Unitat nacional
Malgrat el tabú absolut que pesa sobre la unitat de la nació, l'absència de perspectives incrementa les veus que demanen, aquest cop més obertament, el dret a decidir en el seu país sobre el seu propi destí. El text més antic en aquest sentit va ser el document de l'aleshores clandestí Front de Forces Socialistes, que reclamava fins i tot més competències a la tadschmaat (Comitès d'Aldees Cabílies).
La primera crida pública que preconitzava l'autonomia lingüística i cultural de la Cabília, així com un estatut de llengua nacional a Algèria i de llengua pròpia de la Cabília per al berber, va sorgir arran de l'assassinat del cantant Lounès Matoub el juny de 1998.
Un segon document, signat per intel·lectuals cabilencs el 29 d'abril de 2001 i titulat Une Kabylie autonome pour une Algérie démocratique, exigeix el reconeixement de la llengua berber com a "llengua pròpia de la Cabília" i una "autonomia total en els àmbits lingüístics, culturals i educatius".
En el mateix context i per primera vegada, el president d'una branca del Moviment Cultural berber, Ferhat Mhenni, va demanar el 6 de juny passat en una roda de premsa a la capital cabilenca, Tizi Ouzou, una "àmplia autonomia" per a la regió i va imposar un debat en el país sobre aquest tema.
Sobre el terreny, petits i grans indicis d'un procés d'autonomització s'observen de fet a la Cabília: clima de gairebé desobediència civil, senyalització en llengua berber, redenominacions de places o institucions sense l'acord del govern i, sobretot, des del mes d'abril, absència total de les institucions estatals i aparició dels Comitès de Pobles que canalitzen i organitzen tota la vida social i política de la zona. Aquestes opcions topen amb els conceptes ideològics del règim i posen en evidència la distància que separa les aspiracions berbers de les pretensions del poder central.
No hi ha solució a la vista. Els fronts amenacen més aviat d'endurir la seva postura: l'escull fonamental continua sent, sens dubte, l'exigència de la sortida dels gendarmes, que el govern ja ha qualificat d'inadmissible. Els Comitès de Coordinació dels Pobles, per la seva banda, exigeixen el compliment de les reivindicacions sota amenaça d'enderrocar el règim.
El fracàs del model centralista
Només un canvi radical tant en les mentalitats com en les formes de governació actuals seria capaç d'assegurar la integritat duradora i pacífica d'Algèria. S'ha d'acceptar la idea que el model de l'Estat central ha fracassat rotundament i que la solució podria arribar d'altres maneres -més modernes- basades en una redistribució i descentralització verdadera dels poders, almenys de les prerrogatives lingüístiques i culturals: un sistema de tipus autonòmic o federatiu. Després de l'avortament de la seva manifestació del dia 5 de juny passat, els Comitès dels Pobles cabilencs -que substitueixen actualment totes les institucions estatals a la Cabília, i només a la Cabília- preconitzen una "politització" de la seva acció.
Ignorar la importància de conflictes culturals -tot i que siguin territorials- perquè no encaixen en una determinada visió ideològica, és creure que no existeix una realitat perquè no es vol veure.
|
|
